Chronique occitane : “Pour nous, occitans et catalans, la crèche fait sens”

Attaquée par la Ligue des droits de l'homme 66, au nom de la laïcité, la Péssebre de Perpignan est au coeur d'une nouvelle polémique. Pour l'instant, la justice autorise la ville à la garder à sa place : dans un chalet attenant à la mairie. Photo : Ville de PERPIGNAN

C’est ce que démontre Miquelà Stenta dans sa chronique occitane, la dernière de l’année, cette ex-professeure d’occitan à l’université Paul-Valéry et présidente du Cercle occitan de Sète. Bonas fèstas a totes e totas !

Nos sarram [nous approchons] dau solstici e de Nadau, tant vau dire de la fin de l’an. Apareisson de pertot d’avets [sapins], d’òmes barba-blancs vestits de roge e blanc e quauques grèpias [crèches].

Tres logicas (?) que se superpausan, quasiment a la mèma data. L’avet representa l’ivèrn que dintra, la nèu [la neige], lo freg. L’òme barba-blanc e roge, a las colors de Coca-Cala, incarna los presents [cadeaux], l’argent despensat.

La grèpia es a l’origina l’imajariá [l’imagerie] religiosa de la nativitat. E lo solstici, quala es sa plaça entre aqueles simbòls ? Es de cercar… [il faut la chercher] Pasmens, se i a un moment important per nòstre emisfèri, es ben aquesta revolucion universala das astres ! La lutz [lumière] dau solelh acaba de demesir [diminuer] abans de tornar montar duscas a son acmé [acmé], a l’opausat, lo 21 de junh. Natura e cultura.

“La grèpia, en tant que representacion religiosa, a pas sa plaça dins l’espaci public e laïc de la Republica”

Ph : Alexandramontanaro Pixabay

D’unes dison que la grèpia, en tant que representacion religiosa, a pas sa plaça dins l’espaci public e laïc de la Republica. Aquò’s oblidar [oublier] qu’es tanben una representacion culturala. En çò nòstre, es lo paisatge tradicionau provençalo-lengadocian que s’i vei, poblat de santons , de mestièrs, de garriga, de molins, de jaças [bergeries].

Metretz una rondèla de papièr daurat entre lo buòu e l’ase [entre le bœuf et l’âne]

S’i apondon la partida de cartas de Marcel Pagnol, lo garda-caça, la caraca [la gitane] e d’autres encara. Los catalans, risolièrs [qui ne manquent pas d’humour, ou de sagesse???], meton tanben el cagader , l’òme bralhas baissadas, que caga !, es a dire lo vivent [le vivant]. Pròva que, dins lo pessebre [la crèche, en catalan], la vida suplanta la religion. Pour nous, occitans et catalans, la crèche fait sens.

E quand òm es pas cresent [croyant] catolic, se caudriá [faudrait-il] privar de faire la grèpia a l’ostau ? La caudriá interdire dins l’espaci public ? Saique non ! Sufís de remplaçar la nativitat religiosa per la renaissença de la lutz. Metretz una rondèla de papièr daurat entre lo buòu e l’ase [entre le bœuf et l’âne], e a miejanuòch, alucaretz dessús una candèla. Entau celebraretz lo solstici !
Bonas fèstas a totes e totas !

Miquèla STENTA